DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Una llengua, com una ciutat, batega al ritme dels qui hi transiten.
Els uns construeixen ponts, de vegades amb materials friables;
d'altres intenten sabotejar qualsevol camí planer.
També hi ha paletes amb posat d'arquitecte, que acaben aixecant murs per posar-hi cartells de "propietat privada. No passeu. Gos perillós".
La gossada dels frustrats de la llengua ataca on un menys on espera!
Aquests no s'estimen la ciutat
sinó els senyals de reglamentació: semàfors en vermell, stops,
ATURADA.
Són els adeptes de la literaturada!
Qualsevol ciutat té cruïlles, rotondes i vies ràpides.
La literatura, com una ramificació de tradicions, avantguardes i creativitat, imposa sempre una llengua nova.
Cada cop que s'escriu s'inventa una llengua.
Se la malmena.
Se la manipula.
Qui vulgui construir vies a partir de les viles antigues no té més remei que ofegar la llengua entre descampats àrids. La llengua literària és sempre la conseqüència d'una forçosa hibridació. Dins de cada sistema hi bateguen textos radicals que espatllen la sintaxi comuna.
Escriure és assaborir la polifonia de la llengua. La voluntat de conservar la llengua és una voluntat de mort o, si més no, una voluntat policíaca.
Hem de témer els puristes de la llengua, aquells censors que no han escrit mai quatre ratlles, sinó per rectificar i donar lliçons.
La diversitat lingüística comença amb l'acceptació de la diversitat de veus en una mateixa llengua.
Qui vulgui construir Espanya hauria de defensar el coneixement de totes les llengües oficials a l'Estat Espanyol. Qui vulgui construir Catalunya hauria de començar acceptant les variants dialectals.
Cal defugir qualsevol centralisme i apostar pel diàleg entre llengües i cultures.
Dignificar la feina dels traductors.
I poder viure en el conjunt d'àmbits del país on un s'inscriu completament en la llengua d'aquest país: premsa, cinema, televisió...
La diversitat lingüística només serà un fet quan s'equilibrin les forces en presència.
Ricard Ripoll Villanueva
-PALIMSEST-
traducción MGJuárez
De la diversidad lingüística
Una lengua, como una ciudad, late al ritmo de quienes la transitan. Unos construyen puentes, a veces con materiales fiables;
otros intentan sabotear cualquier camino fácil.
También hay albañiles con ademán de arquitecto, que acaban levantando muros para poner
carteles de propiedad "Prohibido el paso. No paséis. Perro peligroso".
La jauría de los frustrados de la lengua ataca dónde menos se espera!
Estos no se estiman la ciudad
sino las señales de reglamentación: semáforos en rojo, stop, FRENO.
¡Son los adeptos de la pantomima literaria!
Cualquier ciudad tiene cruces, rotondas y vías rápidas.
La literatura, como una ramificación de tradiciones, vanguardias y creatividad, impone
siempre una lengua nueva.
Cada vez que se escribe se inventa una lengua.
Se la maltrata.
Se la manipula.
Quien quiera construir vías a partir de los caminos clásicos no tiene más remedio que ahogar la
lengua entre la aridez de un descampado. La lengua literaria es siempre la consecuencia de una forzosa hibridación. Dentro de cada sistema laten textos radicales que estropean la sintaxis común.
Escribir es saborear la polifonía de la lengua. La voluntad de conservar la lengua es una voluntad de muerte o, cuando menos, una voluntad policíaca.
Debemos temer a los puristas de la lengua, aquellos censores que no han escrito nunca cuatro
rayas, sino por rectificar y dar lecciones.
La diversidad lingüística empieza con la aceptación de la diversidad de voces en una misma lengua.
Quien quiera construir España debería defender el conocimiento de todas las lenguas oficiales al Estado Español.
Quien quiera construir Cataluña debería empezar aceptando las variantes dialectales.
Hace falta huir de cualquier centralismo y apostar por el diálogo entre lenguas y culturas.
Dignificar el trabajo de los traductores.
Y poder vivir en el conjunto de ámbitos del país dónde uno se inscribe completamente en la lengua de este país: prensa, cine, televisión...
La diversidad lingüística sólo será un hecho cuando las fuerzas presénciales se hallen en equilibrio.
|