| |
Deleàtur
-selección de poemas-
PARTICIÓ
S'han extingit els sons
--només el crit de l'aigua.
S'agiten focs, renou
de rastres. (Com s'allunya,
del cos, la pell de l'ànima.)
|
PARTICIÓN
Se extinguieron los sonidos
--tan sólo el grito del agua.
Se agitan fuegos. Bullicio
de rastros. (Cómo se aleja,
del cuerpo, la piel del alma.)
|
| 
|
TRASPÀS
Fràgil, l'hora de
no ser-hi. Ser-hi
en colgar la runa.
(Traspassar l'insomni.) |
TRASPASO
Frágil, en la hora de
ya no estar. Estar
cuando entierren deshechos.
(Traspasar insomnios.)
|
| 
|
TRÀNSIT
Deambulen forasters
per carrers deshabitats.
Una fressa inconfessable
s'adhereix als llavis. (Des
del passat, s'allotgen hostes
a la casa que no hi és.) |
TRÁNSITO
Deambulan forasteros
por calles despobladas.
Un rumor inconfesable
se adhiere a los labios.
(Desde siempre hubo huéspedes
en casas que no están)
|
| 
|
NOMÉS
Ordena aquest caos
--exhausta la pell-
dins l'espai que escapa.
(Amb llavis nocturns,
dicta'm els silencis.)
|
SÓLO
Ordena este caos
---exhausta la piel---
en espacios que huyen.
(Con labios nocturnos,
dime los silencios.)
|
| 
|
COMIAT
Anar-te'n. (Fer com si
res.) Atiar el foc
amb les mans descosides.
|
DESPEDIDA
Irte. (Como si
nada.) Atizar fuegos
con las manos rasgadas.
|
| 
|
MÀ
Perds en el joc de les hores.
Totes són marcades. Sols,
un lleu somrís damunt les
estovalles. I la teva
mà, que prem el temps, obrint-se.
|
MANO
En el juego de las horas,
todas marcadas, pierdes.
Sólo una sonrisa sobre
los manteles. Y tu mano,
sujetando el tiempo, se abre.
|
| 
|
VESTIGI
Entre el tremir de les portes
desertes, aquests raigs de pols
avancen, a galop, abans
de convertir-se en ferides. |
VESTIGIO
Entre el temblar de las puertas
desiertas, los rayos de polvo
avanzan, desbocados, antes
de convertirse en heridas.
|
|
|