VIATJAR
Després de milers de quilòmetres en avió
difuminant al cel les fronteres del mapa
que entre els estels no saben què separen,
hores de vol que reten coordenades
fent del món un horitzó de conquesta a low cost ,
vam aterrar a un aeroport que esborrava distàncies.
Va ser llavors quan et vaig preguntar on érem
i tu em vas contestar: viatjar és impossible
si per possible entens fugir de l'espectacle.
VIAJAR
Después de miles de kilómetros en avión
difuminando en el cielo las fronteras del mapa
que entre las estrellas no saben qué separan,
horas de vuelo que retan coordenadas
convirtiendo el mundo en un horizonte de conquista a low cost,
aterrizamos en un aeropuerto que borraba distancias.
Fue entonces cuando te pregunté dónde estábamos
y tú sólo me contestaste: viajar es imposible
si por posible entiendes huir del espectáculo.
HOTEL ROOM
Poso la targeta dins l'escletxa
i esclaten les llums de l'habitació
d'hotel de quatre estrelles ballarines
que fan del sostre un tros de cel
bellíssim si no fos pels kilowats
xuclats violentament, sense reserves,
a una mirada amb gana que no em veu.
I tanco els llums, però el ulls couen.
HOTEL ROOM
Pongo la tarjeta en la rendija
y estallan las luces de la habitación
de hotel de cuatro estrellas bailarinas
que hacen del techo un trozo de cielo
bellísimo si no fuera por los kilovatios
arrancados violentamente, sin reservas,
de una mirada con hambre que no me ve.
Y apago las luces, pero los ojos queman.
L'OMBRA
No ens abraçàvem,
però l'ombra ingent de l'edifici
ens reflectia junts com una altra mentida,
i allò que no ens dèiem prenia cos a l'asfalt.
Amb perspectiva aèria, la imatge era poètica:
tu i jo d'hipotenusa, i al terra,
fent d'angle recte, aquell desig impúdic
que a cel obert podria ser il·legal.
Però vam deixar Dubai sense saber parlar,
lliurant l'ombrada al fràgil franc albir
d'un sol desmemoriat que no sap explicar-me
per què sota les ungles m'hi trobo sorra encara.
LA SOMBRA
No nos abrazábamos,
pero la sombra ingente del edificio
nos reflejaba juntos como otra mentira,
y lo que no nos decíamos tomaba cuerpo en el asfalto.
Con perspectiva aérea, la imagen era poética:
tú y yo de hipotenusa, y en el suelo,
haciendo de ángulo recto, aquel deseo impúdico
que a cielo abierto podría ser ilegal.
Pero dejamos Dubai sin saber hablar,
entregando la sombra a la frágil voluntad
de un sol desmemoriado que no sabe explicarme
por qué bajo las uñas aún encuentro arena.

FOTOGRAFIES
Com dos espectadors d'un espai públic
que encara està per fer, fèiem fotografies
a tot allò que per venir de fora ens era sorprenent.
I ara que escric sobre aquells dies
provant de recordar el que no cap dins d'aquest àlbum,
sóc incapaç de dir res que no parli d'un nosaltres
que sense saber com va extraviar-se a la tornada.
I no faig més que desitjar trobar-nos.
T'ho dic de tan a prop que l'alè damunt del vidre
et perd entre la boira i de tu em queda tan sols
el rastre d'una absència que t'ha deixat ple de ditades.
FOTOGRAFÍAS
Como dos espectadores de un espacio público
que aún está por construir, tomábamos fotografías
a todo lo que por venir de fuera nos podía sorprender.
Y ahora que escribo sobre esos días
intentando recordar lo que no cabe en este álbum,
soy incapaz de decir nada que no hable de un nosotros
que, sin saber cómo, se extravió en el regreso.
Y no hago más que desear encontrarnos.
Te lo digo tan de cerca que el aliento en el cristal
te pierde entre la niebla y de ti me queda sólo
el rastro de una ausencia que te ha dejado
marcado de mis dedos.