BELCHITE
Fressa, al primer pas,
un desolat purgatori,
tot seguit xiscla l’aire,
m’endinsa un carreró estret
prim, per no perdrem entre ànimes.
Les finestres obren ulls
sobre l’esglai de ses portes,
i parets amb la condemna
a suportar un cel capitell;
sostre pel ferit galliner
ple de galls ferrats,
les goles ja no els hi canten
direccions ni hores.
D’esquena soledat,
torna a refredar la runa
del braser d’una mirada.
La llum, a cada ombra
en fa mantellines de dol
i del silenci soroll
d’una sèquia d’aigua.
Quins pecats haurà comès
per merèixer tal flassada?
sols el vent, nen juganer
espanta fulles invictes;
no queden coloms ni infants
sobre rajoles trencades.
CORRIA CORRIA
Corria i corria un nen
al pas de carrer
junt a la ingenuïtat,
l’acompanyava també,
ben feta la clenxa
d’un petó matiner.
Vestida de dia,
jugava ganàpia,
de presa vida
amb el nin juganer.
corria el segon,
mentre s'aguanten les ganes
de fer rodar el món.
I perquè no ser l’ocell
o l’avió de paper?
Però el rebuf de la brisa
cap avall des de dalt
li deia a l’orella
"fer trampes no és de bé"
per un anell d’or;
no sabia encara
del metall fer-ne carn
doncs les joies ho son
per fer-se boniques
al contagi d’un cor.
Els pares, com sempre
fan els núvols al cel,
circulen tornada,
(anaven al revés)
darrera dels d’avis
esvaïts davant d’ells.
La cursa era ferma
i ferm n’era l’asfalt
fermes les voluntats
d’escriure tots junts
un traç de recta final.
Just comença la vida,
l’infant, certament ho sóc jo.
Però deixa el camí
- veure’l ara per terra
em sap molt de greu-
tot tirat a la via
sense acabar de fer el tomb,
dessagnat, ple de runa
abandona el carreró.
UNDERGROUND
En el cruce con la calle Asturias
hay una zapatería llena de caminos
junto al kiosco construido con ladrillos
de ingrávidas palabras sin habla.
Cerca, el muro del hotel de los sin clientes
donde todos despiden y nadie saluda,
cuyo vestidor es silencioso vestíbulo
hacia el trampolín de la muerte
¿acaso el hola nadara en adiós?
Un banco donde se sientan, con interés,
los billetes enamorados,
a un lado de la estatua Diana
para comentarios volantes de Cupido.
Aquí duerme las noches,
después de ser deslumbrado
a diario por la misma luz,
el ciego amor
de un viejo corazón con acné.
CALEIDOSCOPI
Sonen notes de piano
per a la suit amb el rostre
d’un carrer ebri de pluja,
avui es desvetlla aviat
o tal vegada no hagi dormit.
Gotes juganeres
trepitgen la plata que el cel
paga pel seu desdoblament,
les arestes renillen les seves dents
o regalimen l’art del seu entorn.
Dissolt en tal calidoscopi,
una escletxa de pensament
multiplica seca la teva imatge
a través de ruptures orgàniques
o de com trenca el plor un cristal·lí.
|
